Manuel Royes ha estat el polític terrassenc més important del segle XX pels seus vint-i-tres anys consecutius exercint d’alcalde de la ciutat, els setze anys presidint la Diputació de Barcelona, o bé el període final en què serví, des d’alts càrrecs, el govern de la Generalitat i el d’Espanya.
Manuel Royes encarnà l’anhel de llibertat, de progrés i de canvi d’una ciutat que sortia de la dictadura franquista empobrida, dividida i enfrontada. La impressionant transformació física de Terrassa va anar acompanyada d’un canvi igualment extraordinari en les relacions amb les entitats i la ciutadania.
Royes va fer de la transparència informativa i la participació ciutadana, des del respecte a tothom, la base del diàleg, l’entesa i el compromís, la fórmula per avançar en el progrés.
A la Diputació de Barcelona posà els recursos d’aquesta institució al servei dels ajuntaments, i també va potenciar la Xarxa de Biblioteques Populars, els museus i arxius locals, etc. Una forma de fer política útil al servei de les persones que exercí com a delegat del Govern central en el Consorci de la Zona Franca, institució en la qual posà el punt final a una brillant trajectòria política des de la seva fidelitat al PSC.
