La majoria de les dites i refranys que coneixem fan referència al món de pagès d’abans i és relacionen amb les feines, les creences, el temps i la natura en general. I és que la nostra cultura, la saviesa popular, hi té les arrels ben fondes en aquest món perquè, sovint, quan anem enrere en l’arbre genealògic hi trobarem un pagès entre els avantpassats. Som hereus d’aquesta manera d’explicar-se el món lligada a la terra.
Refranys, proverbis, dites, aforismes, adagis… totes aquestes maneres de dir d’ús popular, contenen un ensenyament. Són el resultat d’un mètode d’assaig-error, de molts anys i molts segles, de generacions i generacions d’observació de la natura i del comportament humà. Tal com els coneixem fan una funció didàctica i de memòria, d’ensenyar, aprendre i recordar consells, d’advertir sobre virtuts i defectes, condemnar accions, o, fins i tot, fer-se un bon tip de riure.
Aquestes maneres de dir són ben vives encara, tal i com ens asseguren els informadors que encara avui mantenen viva aquesta cultura ancestral. Una cultura que forma part de la seva parla, del seu viure diari i de la seva forma d’explicar-se el món.
