A pagès, el rellotge era el sol i el despertador, el gall o les campanes. Els estadants de la masia es llevaven abans que el sol i les dones, les primeres. Calia tenir el menjar sempre a punt i l’àpat apariat tothora.
No tot l’any es menjava igual ni amb la mateixa freqüència. Els àpats seguien l’horari solar. Només llevar-se, cap a les sis o abans solien menjar un plat de sopes o una llesca de pa torrat. Cap a les vuit o quarts de nou, l’esmorzar de plat i forquilla. A les deu feien la beguda, és a dir menjaven i bevien. Al cap d’una hora feien un beure: un bon trago de vi i/o d’aigua segons l’època i la feina. A les dotze del migdia, dinaven i feien migdiada, sobretot a l’estiu quan la jornada era llarga i calorosa. Cap a les dues menjaven alguna rampoina i bevien per tornar a la treballada. Fins a l’hora de berenar o fer beguda cap a les quatre o les cinc de la tarda. Algun beure més intercalat entre hores i a sopar a casa quan es feia fosc.
Aquestes línies constitueixen un recopilatori d’aquells àpats que omplien la cuina i els fogons dels nostres avantpassats. Traslladem-nos doncs a la cuina, al rebost, a l’hort, al galliner… de fa un centenar d’anys i seguim les dones de la casa, que vetllaven tothora per tenir-ho tot a punt.
