Nostra Història

Nostra Història

14. LA SOTSVEGUERIA DEL LLUÇANÈS (1611-1716)

Josep Albert Planes i Ball

ISBN:  978-84-92811-19-9    |   Preu: 17 €

  1. 13.Els pobles bàrbars i la gènesi goda de Catalunya. Fragments de la història

d’Europa

Joan Blasi i Solsona

ISBN:  978-84-92811-05-2   |   168 p.  |  16,5 x 23,5 cm   |   Preu: 17 €

  1. 12.La darrera victòria de l’exècit català. La batalla de Talamanca (1714)

Francesc Serra- Gustau Erill

ISBN:  978-84-92811-05-2   |   128 p.  |  16,5 x 23,5 cm   |   Preu: 17 €

  1. 11.Les Proclames de Sobirania de Catalunya (1640-1939)

A. Cases - O. Junqueras - A. Botran

ISBN:  978-84-95695-96-3   |   128 p.  |  16,5 x 23,5 cm   |   Preu: 16 €

El llibre La sotsvegueria del Lluçanès (1611-1716) constata la pervivència de la consciència comarcal lluçanesa fins als nostres dies.

La creació de la sotsvegueria obeí a una reivindicació popular per deslliurar-se de l’opressió senyorial i, d’aquesta manera, assolir una plena autonomia. Només el Decret de Nova Planta (1716) estroncà aquesta experiència política.

El llibre està articulat entorn de tres eixos: les activitats econòmiques i la demografia, la cultura i la religiositat popular, i els aspectes polítics i militars.

Per conèixer els orígens de Catalunya ens hem de remuntar als pobles bàrbars/germànics i, d’entre aquests, en especial als francs i als gots –visigots.

Els reis francs carolingis nombraren els primers comtes de la GOTHIA des de finals del segle VIII, com Borrell I (798). Els gots –visigots– establerts a Aquitània des del 418 es traslladaren majoritàriament al Narbonès i als vessants del Pirineu Oriental com a conseqüència de perdre la batalla de Vouillé (507) contra els francs, territoris que durant més de 400 anys passaren a denominar-se GOTHIA, d’on deriva GOTHOLONIA Catalunya

La batalla de Talamanca, més enllà d’haver estat la darrera victòria de l’exèrcit català durant la Guerra de Successió, fou també una de les principals batalles lliurades per la resistència catalana contra l’opressor borbònic, després de l’evacuació de les tropes imperials de Catalunya, el juny del 1713.  Un mes abans de la caiguda de Barcelona, l’11 de setembre del 1714, l’exèrcit català va guanyar la seva darrera batalla a Talamanca, al Bages, els dies 13 i 14 d’agost.


Veure premsa: Regió 7

Les Proclames de Sobirania de Catalunya descriuen per primera vegada, un darrere l’altre, tots els “set moments de sobirania” i n’analitzen breument els precedents, el context, les causes, els suports i els punts febles que en van provocar el fracàs. Les proclames mai no han estat una maniobra aïllada dels líders polítics, sinó que estaven en sintonia amb les reivindicacions socials i amb el poble mobilitzat, de tal manera que el lligam entre sobirania i millora de les condicions de vida es fa ben evident en molts episodis.


Veure índex i presentació

El llibre és una nova aportació als estudis sobre la Guerra de Successió a Catalunya des d’un observatori privilegiat (en part per la seva situació fronterera) i poc estudiat, la Seu d’Urgell, i una fortalesa, Castellciutat, que tingué un paper rellevant en la història militar de Catalunya.

Castellciutat, governada pel mític general Moragues, controlava una àrea extensa dels Pirineus, des dels Pallars fins a la Cerdanya, enfront de les escomeses franceses de l’altra banda de la frontera.  La caiguda de Castellciutat, el setembre de 1713, a mans borbòniques esdevingué el primer acte del drama final de la derrota político-militar de Catalunya.

  1. 15.EL GENERAL MORAGUES I LA FORTALESA DE CASTELLCIUTAT. LA GUERRA DE

SUCCESSIÓ A LA SEU D’URGELL

Josep Albert Planes i Ball

ISBN:  978-84-92811-22-9    |   104 p.  |  16,5 x 23,5 cm   |   Preu: 16 €

Entrevista a El 9 Nou, 4 d’abril de 2011

  1. 9. Cavallers i bandolers. Nyerros

     i cadells a la ciutat i vegueria

     de Vic (1580-1615)

     Xavier Torres

     ISBN:  84-95695-70-7   |   Preu: 17 €

  1. 8. Guerra, economia i política

     a la Catalunya de l’alta edat

     moderna

     Oriol Junqueras

     ISBN:  84-95695-52-9  |   Preu: 16 €

  1. 7. Còlera i vida quotidiana

     al bisbat d’Urgell (1854-1855)

     Josep Albert Planes i Ball

     ISBN:  84-95695-47-2  |   Preu: 15 €

  1. 6. Les esglésies romàniques

     de la Cerdanya 

     Enric Ventosa i Serra

     ISBN:  84-95695-39-1  |   Preu: 19 €

  1. 5. El monestir de Santa Maria

     de Serrateix. Més de mil anys

     arrelat al territori

     Josep Mª Badia i Masgrau

     ISBN:  84-95695-37-5   |   Preu: 20 €

  1. 4. Carlins i catalanisme. La defensa

     dels furs catalans i de la religió

     a la darrera  carlinada

      Ferran Toledano i González 

      ISBN:  84-95695-15-4  |   Preu: 18 €

3.  El castell de Bellver de Cerdanya.

     Una fortalesa de frontera entre

     França  i Espanya

     Joan Blasi i Solsona 

     ISBN:  84-95695-14-6   |   Preu: 18 €

2.  Els Pujol, escultors de la Catalunya

     central  (s. XVIII - XIX)

     Joan Vilamala i Terricabres

     ISBN:  84-95695-05-7   |   Preu: 16 €

  1. 16.FRANCO I LA LÍNIA P. LA FORTIFICACIÓ DELS PIRINEUS (1940-1957)

Albert Ibáñez Sampol

ISBN:  978-84-92811-37-3    |   136 p.  |  16,5 x 23,5 cm   |   Preu: 19 €

Franco i la Línia P (1940-1957) ens permet entendre què era la línia de defensa de la frontera pirinenca i per què es va construir, el context europeu en què es va dissenyar, la lògica i el plantejament militar que s’hi amaguen al darrere; descobrir els diferents tipus de búnquers i, sobretot, veure aplicada tota aquesta informació en dues zones concretes del Pirineu català, els centres de resistència 52 de Lles i el 53 de Martinet, a la Cerdanya.

La millor manera de gaudir d’aquestes fortificacions és caminant, bo i fixant-se en els detalls que ens ofereix cada búnquer. Per això, el llibre incorpora quatre itineraris que, a més, ens faran gaudir del paisatge i la natura de l’entorn.

Article de premsa (16-5-2012): El Periòdic d’Andorra.jpg

17. ELS PRIMERS CASTELLERS (1813-1851). JOSEP BATET, ÀLIES CASTELLER I LA COLLA DE MENESTRALS DE VALLS

Joan Climent Farré

ISBN:  978-84-92811-47-2    |   192 p.  |  16,5 x 23,5 cm   |   Preu: 20 €

Els primers castellers ens descobreix la primera família castellera de Catalunya, els Batet, de Valls. El pare, Jaume Batet Espelt, conegut com de las Anxa-netas, formava part de les torres del Ball de Valencians vallenc-alcoverenc. El seu fill, Josep Batet Llobera, àlies el Casteller (1793-1871), de perfil liberal, fou el primer cap de colla dels cas-tells vallencs i fundador de la Colla de Menestrals l’any 1813. L’altre fill, Salvador Batet Llobera, l’hereu, de perfil conservador, seria fundador d’una altra colla castellera, la Colla de Page-sos, entre els anys 1814-1815.

El llibre també ens apropa a les primers actuacions castelleres i a les primeres colles, i a les circums-tàncies polítiques de l’època, la lluita ideològica entre liberals i conservadors, que va transcendir al món dels castells humans.

18. UNA HISTÒRIA POC CONEGUDA DEL MONTSENY. Il·lustres estadants del mas la Figuera

Edició a cura de Xavier Cateura i Valls

ISBN:  978-84-92811-49-6    |   360 p.  |  16,5 x 23,5 cm   |   Preu: 24 €

Què hi va passar a la Figuera, aquella masia del pla de la Calma? Què hi feien Joan Maragall, Josep Pijoan, Lluís Millet i Amadeu Vives en aquell indret? Què hi anaven a fer al Tagamanent i a la Móra els cantaires de l’Orfeó Català? Qui era aquella nena d’onze anys que escrivia poesies a Joan Maragall?

Aquella masia vora el pla de la Calma, al Montseny, va ser el refugi d’uns il·lustres estadants de Bar-celona que hi van sojornar, fugint de la bonior de la ciutat. El contacte amb la gent i el paisatge del Montseny van tenir una gran influència en les seves obres. Us presentem una història poc coneguda del Montseny, que va tenir lloc a un mas de muntanya

a les acaballes del segle XIX i primeria del XX.

Article: El 9 Nou 01.09.jpg

19. UN ARBRE FERM. ELS NOBLES LLISSACH I CATALUNYA (1213-2013). L’ESCOLA LLISSACH DE SANTPEDOR

David Gràcia González

ISBN:  978-84-92811-50-2    |   256 p.  |  16,5 x 23,5 cm   |   Preu: 22 €

La noble família Llissach va marxar del Llenguadoc (Occitània) el 1213, després de la mítica batalla de Muret. S'instal·là a Barcelona, i més tard a Santpedor, exercint un paper destacat en el món financer, mercantil i polític de Catalunya. El 1577 s'instal·là a Santpedor on van exercir de teixidors. Del 1660 al 1675 fou l'home més poderós de la Catalunya Central. Durant uns 150 anys, fins cap al 1870 la família tingué el control polític de la ciutat de Manresa.

L'any 1880 va morir l'últim hereu, Narcís Llissach i Fransoy. Sense descendents, heretà la seva germana, Concepció, casada amb Antoni Jover i Sans, de la família fundadora de la Banca Jover. La filla, Serafina de Jover i de Llissach, fundà les Escoles Llissach de nens i nenes l'any 1897 a Santpedor.

Episodis de la història de Catalunya, poc coneguts, que omplen un buit en la historiografia del nostre país.

Col·leccions

  1. 10.LA PINACOLOGIA. INVESTIGACIÓ DE LES PINZELLADES PErSONALS DELS

      ARTISTES PICTÒRICS

     Jordi Gumí -  Ramon Lluís i Monllaó

     ISBN:  978-84-95695-79-6   |   Preu: 18 €

20. VIC. HISTÒRIA DE LA CIUTAT

Vicenç Pascual Rodríguez i Agustí Farrés Crespi

ISBN:  978-84-92811-67-0    |   136 p.  |  16,5 x 23,5 cm   |   Preu: 18 €

“Tots els apel·latius, sobrenoms, motius o maneres amb què s’ha conegut la ciutat de Vic: l’Ausa romana, el Vicus medieval, la ciutat d’on procedien els “vigatans” o partidaris de l’arxiduc, la ciutat levítica, la capital de muntanya, la seu ideològica del vigatanisme, la literària “ciutat dels sants”, el país de la llonganissa i, més recentment, la ciutat de fires i mercats, només fan que corroborar que es tracta d’una de les ciutats amb més renom de Catalunya.

La lectura de “Vic. Història de la ciutat” ens mostra un recorregut apassionant a través del temps, el qual ens permet adonar-nos al llarg de poques pàgines dels diferents moments que va viure la ciutat.

El llibre s’il·lustra amb una mostra fotogràfica que ha volgut captar la personalitat de Vic des d’una perspectiva artística i alhora autèntica”.

NOVETAT

21. PIRATES I CORSARIS A L’EMPORDÀ

Gabriel Martín i Roig

ISBN:  978-84-92811-80-9    |   128 p.  |  16,5 x 23,5 cm   |   Preu: 17 €

L’Empordà dels nostres avantpassats no va ser mai la terra plàcida, tranquil·la i estiuenca que coneixem avui en dia. Llavors els nuclis habitats del litoral vivien aterrits, amenaçats i colpejats per diverses onades de bandits malfactors vinguts de mar enllà que segrestaven, robaven i mataven. La gent va haver de patir durant segles l’acció d’aquests pirates i corsaris forans genovesos, pisans, algerians, francesos i anglesos. Durant segles, les viles de la costa empordanesa van aixecar muralles, torres de defensa i una eficient xarxa de comunicacions per a anticipar-se i preveure el perill. A finals del segle XVIII comerciants i patrons empordanesos, cansats de viure en una situació permanent d’amenaça, van armar vaixells i es van llançar a la mar a combatre l’enemic. Van ser les dècades daurades del corsarisme empordanès, encapçalades per capitans corsaris com Martí Badia o Jeroni Basart, protagonistes de gestes marítimes de gran valentia i heroïcitat.

22. SAVALLS. EL GENERAL CARLÍ

Josep Maria Mundet i Gifre - Narcís Puigdevall i Diumé

ISBN:  978-84-17116-05-7    |   184 p.  |  16,5 x 23,5 cm   |   Preu: 18 €

Francesc Savalls i Massot (la Pera, Baix Empordà, 1817 – Niça, França, 1885), va ser voluntari a la primera i a la segona guerra carlines, que va acabar amb el grau de capità d’infanteria. Un cop a l’exili es va incorporar com a voluntari a les forces del ducat de Mòdena primer, i a les dels Estats Pontificis després. Es va distingir a la batalla de Castelfidardo (1860) i a Civitavecchia (1870) contra les tropes italianes. A l’inici de la tercera carlinada va tornar a Catalunya i aquí es va donar a conèixer molt aviat, amb totes les seves qualitats i els seus defectes: arrauxat, pintoresc, valent, indisciplinat, a vegades intrigant, però fidel; per tot plegat, admirat per uns i blasmat per altres. Els darrers mesos de la guerra arribaria a la comandància general de Catalunya. El seu nom quedarà unit per sempre a les victòries d’Alpens, Castelló d’Empúries, Tortellà o Ripoll. Josep Pla, baixempordanès com ell, el faria protagonista de moltes de les seves pàgines.